Bcn Splendor... i van 3

Aquesta setmana he estat del mateix humor irritable( continuo de baixa) i sóc com una fera engabiada. La família (gràcies a Déu que ara visc 10 min més lluny) només l’ha liada tres cops, així que amb un ratio de 1 dia de cada 2 no em puc queixar. Això em fa pensar que ara que els meus pares s’han divorciat l’entitat familiar toca els nassos doblement. Perquè si abans arribaven a un consens sobre el que pensaven sobre el teu desastre de vida i un o l’altre te n’informava periòdicament, ja sabeu la tècnica “poli bo, poli dolent”...ara tots dos et fan passar pel tràngol. Suposo que a això es referien quan parlaven de la famílies mononuclears, entitats sistemàticament orientades a irritar-te, trinxar-te i deixar-te l’autoestima pel terra. Quelcom semblant a una infecció múltiple a “La vida es así” amb els glòbuls blancs corrents amunt i avall del cos i fent manis per reclamar les hores extres. I pregunto: on s’apostata de la família?