martes, febrero 20, 2007

Nostàlgia



"Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante."

GIL DE BIEDMA

Llegir Kerouac, Proust, Weber, Barthes, L'Escola de Tokio, Eliade, Gil de Biedma, Cernuda, Ellis, Welsh. Portar les ungles pintades una de cada color. Portar els cabells llargs i les camises més. Encara no havien arribat Bolaño, Izzo, Beigbeder, Hornby, Auster, Kitano...les faldilles s'encogiren i els cabells ni es veien. Ser indie. Ser res. Ser jo.

1 Comments:

Anonymous Anónimo said...

nunca volveré a ser joven

las dimensiones del teatro

el argumento de la obra

3:18 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home