Mais je fais quoi, moi?

Després de dies i dies sense possibilitat d'entrar ni bloggejar ara toca decidir per on començo. Algú em deia fa molt i molt temps que la vida estava plena de senyals que jo no veia, avui en recullo un:

FALGUERA

Des del fons del barri
miro l'avió que creua
entre el bosc d'antenes,
la claror dèbil que travessa
la tarda gastada,
sense crits de nens,
sense tu,
sense el silenci que et mira.

Són les set clavades
en un dia d'octubre
contra les fulles de la falguera,
que ja no cuides.

No somnio en tu perquè em deies
que la responsabilitat començava
en els somnis
i sóc irresponsable.

David Castillo

PD: Com cada any han apagat les llums de nadal i només he aconseguit això... Bon any igualment!